Cal explicar, com a anècdota prou curiosa que, durant la República, Manuel, que era un adolescent, va organitzar una vaga al Modern Liceu, on estudiava. El motiu era banal; es tractava d'avançar les vacances de Nadal. Manuel va organitzar "piquets" per tractar d'impedir que els nois s'acostessin a l'escola. Els companys li van anar fallant, però ell, sol, va aguantar fins al final. El càstig va ser lleu: els mestres també li admiraven l'enteresa i l'aplom per defensar el que veia just.
A la tardor de 1935, Manuel va anar a Barcelona a acabar unes assignatures de batxillerat i a tractar de seguir la carrera de metge: volia ser psiquiatra. Algunes vegades, a casa, veient-lo "diferent", per falta de comprensió i de sensibilitat per entendre'l, li havien dit que era boig. Això el va afectar profundament. Havia estat un nen de pis, molt protegit i molt controlat. Aquesta temporada a Barcelona li serveix per descobrir la llibertat: als carrers ningú no el coneix, camina molt, freqüenta els billars, els cafè-concert, coneix noies assequibles. Es troba a gust en aquest món nou i no estudia.
El pensament polític
A Pedrolo li interessa el marxisme per la seva anàlisi econòmica, per la seva afirmació d'ateisme, pel seu mètode dialèctic. En la seva visió del fet nacional el seu referent és Lenin. Pedrolo és un demòcrata convençut, tot i que sap que l'opinió pública és molt manipulable i que els detectors del poder saben fer-se-la seva. Però, precisament per això, creu que l'obligació del ciutadà és informar-se i fer sentir la seva veu. Respecte al fet nacional Pedrolo té una consciència clara de pertànyer a una comunitat nacional i no ha acceptat mai la situació de sotmetiment a la qual aquesta nació està subjecta. No l'ha acceptada durant el franquisme i n'ha pagat les conseqüències. Passada la transició política i iniciada una època democràtica, a mesura que es perfilarà l'anomenat Estat de les Autonomies veurà que es basa més en renúncies que no pas en afirmacions. Segueix amb passió les diferents etapes del procés i comença a escriure articles clarament crítics o de rebuig de les situacions o dels fets que se succeeixen i que comenta amb extensos raonaments i amb una mirada severa. Es dol del desmantellament de la resistència político-cultural que durant els anys de dictadura ha mantingut el país en vida. Cap dels partits parlamentaris no s'ajustarà al seu ideal polític d'esquerra nacional i Pedrolo es marginarà del joc partidista tot mantenint contactes de simpatia amb els grupets que poden acostar-se a aquest ideal, que trobarà massa fragmentat i la unió dels quals no deixarà de reclamar. 
