Manuel de Pedrolo neix a l'Aranyó (la Segarra), l'any 1918, en una família de propietaris rurals procedents de Cervera que s'havia traslladat a l'Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les seves terres. Passa la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i estudia el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit que llegia molt sobretot els llibres que el seu pare tenia a la seva pròpia biblioteca.El 1935, es trasllada a Barcelona, i ingressar a l'Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar el batxillerat. Ell volia fer a carrera de medicina però per motius de guerra passa a ser mestre a la població de Fígols de les mines. Però no pot evitar de anar a combatre a la guerra i l’envien als fronts de Falset, Figueres i Barcelona. Finalment es queda a la ultima ciutat però l’acaben mobilitzant a Valladolid on escriurà la seva primera obra que ell mateix calcifica de dolenta escrita en català cosa que no canviarà en cap dels seus treballs.
Un cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, pot tornar a Catalunya, primer a Tàrrega i, finalment, de nou a Barcelona. Entre altres feines, treballa per a una agència d'assegurances i també per a una agència de publicitat, a més de fer d'investigador privat, ocupació que sovint s'ha relacionat amb algunes de les seves novel•les policíaques i que ell desmenteix.
Al 1946 es va casar i es va establir a Barcelona i comença a escriure amb regularitat. Canvia novament de feina, fa d'assessor literari, traductor, corrector de textos i altres feines editorials. L'any 1949 publica el seu primer llibre: Ésser en el món, un poema que passa desapercebut. Al 1953 publica el recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel•la “Estrictament personal” guanya el premi Joanot Martorell 1954, en aquest mateix any comença el seu període com a dramaturg.
Manuel de Pedrolo durant mes de quaranta anys no va parar mai d’escriure ni de publicar. Prova tots els gèneres: poesia, teatre, novel·la, assaig...Els recursos que utilitza són sempre variats, la seva obra més llegida, i també la més venuda, ha estat, i ho continua sent, Mecanoscrit del segon origen.
Durant la resta de la seva vida va tenir pujades i davallades tan professionalment com personalment.
La seva immensa feina com a escriptor es veu recompensada en diferents ocasions amb premis literaris com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 és guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant sis anys, del 1984 al 1989, convoca el premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves. El 25 de juny de 1990, a causa d'un càncer, mor a la ciutat de Barcelona.
